FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Per on es pot circular. Apte a viure, dit especialment d'una criatura nada abans de temps. Que té probabilitats de prosperar. Un projecte viable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que caga sovint. Criatura fins als tres anys aproximadament. La classe dels caganers. Covard 1. Figura popular del pessebre nadalenc en actitud de fer de cos. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que creu en les doctrines d'una religió, que té fe religiosa. Una persona creient. És un creient fervorós. Obedient . És una criatura molt creient. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt inclinat a dormir. No he vist una criatura dormilega com aquesta. Ets un dormilec. Ets una dormilega. Amb els ulls no dormilecs, sinó ben oberts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa dolenteries pròpies d'una criatura. Quina nena més entremaliada: sempre pensa quina en farà. Afectat i hàbil a fer maleses que tenen certa gràcia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de guix inaprofitable, que s'ha arrencat d'una obra o s'ha endurit abans d'aplicar-lo. Gargot, guixada, especialment el fet per una criatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Difícil de governar, de manejar. Una criatura revessa. És revessa a qualsevol que li mani res. Difícil de treballar, de resoldre, d'aprendre. Una sardana revessa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estrènyer fort per mitjà d'un garrot. Garrotar un fardell, una càrrega. Un lligam, un vestit, estrènyer fort, excessivament, (algú). La brusa la garrota, pobra criatura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri fet de llistons, que va sobre rodes, dins el qual hom posa la criatura que s'assaja a caminar, a fi que, sostenint-s'hi pels braços, no caigui. [...]
